Al consultori pots fer-nos qualsevol pregunta sobre el tema que et preocupe, o també pots llegir les consultes de la resta.
Consultes
TOPICS
Anònim
Com deixe de pensar que cobre 800 euros de predoctorat (que jo he escollit) i que m’independitzaré fins als 67 anys?
Sara García Gasent @xpsidudas, Psicòloga

Per desgràcia la teràpia psicològica no pot solucionar la desigualtat social. Hem de ser conscients que per molt que ens intenten ficar al cap que: voler és poder i que amb esforç tot es pot… tot el que ocorre en l’àmbit polític, econòmic i social, ens afecta, I MOLT.

La frustració és real, t’entenc perfectament.

Injustament, et recomanaria buscar maneres de com podries organitzar-te en l’àmbit social i econòmic perquè això no et supose una frustració afegida. Buscar per exemple activitats econòmiques que t’ajuden a entretenir-te i eixir de tant en tant de l’esgotament, però que no siguen una despesa molt alta.

També et diria de buscar suports per als moments de més estrés poder calmar-te i distraure’t.

Tin en compte que no és culpa teua, sé que és difícil i és al que recorrem més ràpid. Però has d’entendre que estàs esforçant-te, que estàs compromés i que hi ha vegades que hi ha coses que no són a les nostres mans.

És una putada tremenda i espere que la teua situació s’alleuge (i la de tots en general). Molt d’ànim i recorda que l’estàs fent bé. <3

Anònim
Com superar una ruptura inesperada? (relació sana, llarga, madura, 1er gran amor…)
Sara García Gasent @xpsidudas, Psicòloga

Superar una ruptura… mai és fàcil i fa mal, fa molt de mal.

Primer de tot, que descrigues així la teua relació amb la teua exparella és molt bonic, que bé que hàgeu tingut una relació amb la qual haver crescut i aprés.

Però com superar una ruptura…

Primer entendre que serà un procés en el qual es mesclaran moltes emocions. Potser sents molta pena, ràbia, dolor… és important passar per ells, no serà una situació infinita i que ho patisques no vol dir que no ho estigues superant, a l’inrevés. Transitar per ací t’ajudarà a estar millor, encara que sone fatal.

I així mateix, alhora que aquests moments de molta pena sentiràs moments de més tranquil·litat, en els quals l’emocionalitat baixe. Quan baixe la teua tristesa, ací intentarem “forçar-nos” a viure. Crear noves vivències, generar noves interaccions que et facen sentir bé, entretindre’ns per a poder pensar menys en l’altra persona i generar nous records de l’ara que no estiguen relacionats. Així mateix, el teu cap podrà començar a entendre que hi ha nous estímuls, ambients, persones, converses…

Mantindre eixe equilibri entre aquestos dos estats és difícil però és important per a continuar avançant i això t’ajudarà a superar-ho.

D’altra banda, parlem del moment “oblidar” a algú. Canviem aquest concepte, realment no podràs oblidar, i això no és dolent, i més sabent tots els moments tan bons que heu viscut. Pensa que us recol·locareu en les vostres vides, no serà el mateix lloc i això fa mal, però ocupareu llocs diferents, i això també és part del procés. Igual que entendre que ningú us substituirà, la vostra relació va ocórrer amb una persona, en un moment de la seua vida específic i amb tot el que això puga significar. La vostra història és vostra i punt.

I parlem del moment dubtes, incertesa, no entendre el perquè… és important cuidar-se en aquest moment. Hi ha coses que probablement mai entendrem i sempre buscarem una última conversa. Conviure amb la incertesa és difícil, ho sé, però és en estos moments on cal fer-li el pas a saber que no ho podem saber tot, ni solucionar…

Intentar reduir el contacte o fins i tot fer un contacte 0, jo sé que no agrada molt, però de veritat que ajuda.

La funció d’este distanciament és deixar de tindre relació directa i indirecta per a eliminar la interacció, perquè així siga més fàcil i es puga transitar millor per este dol i es puga superar la ruptura.

No sempre cal usar-ho, potser el teu el pots gestionar d’una altra manera o per les teues circumstàncies no pugues.

Però reduir una certa informació de la seua vida actual, de les seues relacions i viure amb eixa incertesa, t’ajudarà a desconnectar i connectar amb la teua vida fora d’eixa persona. (Limitar les xarxes socials, que altres persones no et compten coses, no mirar comptes d’amics a veure si veig una foto… també compta com reduir el contacte).

Jo sé que entren moltes ganes de cuidar-vos en aquest moment de tristesa i pena, però la veritat que no us podreu ajudar a superar-ho, és millor que us recolzeu en altres persones.

I compte amb fer servir el “contacte 0” per a evitar el dol, tipus: “si no ho veig no ha passat”. La realitat és que no et deixaràs sentir res i simplement s’allargarà el procés.

No se si t’haurà servit, sé que no és una situació fàcil, així que molt d’amor, paciència i noves experiències. <3

Anònim
Sent de manera quasi constant un crit reprimit al pit, anys carregant-ho
Sara García Gasent @xpsidudas, Psicòloga

Com sent que estigues així… Des d’ací m’és difícil ajudar-te i més sense saber la teua història personal i les teues circumstàncies, però si dius que és constant i que fa molts anys que estàs així, potser et vindria bé demanar ajuda psicològica. Sé que hi ha vegades que no és fàcil, per moltes raons, però eixe sentiment potser podries identificar d’on ve i veure si pots exercir algun canvi al costat d’algú que et guie perquè et sentes millor. Si necessites ajuda per a buscar psico o hi ha alguna raó, com a econòmica que no t’ho permet, pots parlar-me sense problemes a @xpsidudas i t’intentaré ajudar <3

Anònim
Soc una persona social però quan parle amb un home em trobe exclòs, no els entenc, i soc un!
Sara García Gasent @xpsidudas, Psicòloga

Vaig quedar-me pensant en la teua pregunta i xarrant en un amic, va eixir el tema. No eres l’únic que se sent així i açò no és culpa teua, potser els entorns i els homes amb els quals et relaciones no siguen els “millors” per a tu, o els que més t’agraden, segur que eres un “solete” i hi ha molts xics com tu. És qüestió de trobar la gent i el lloc.

Per altra banda, no hi ha res malament amb el fet que sigues una persona més social en algunes situacions i que en unes altres no. La personalitat és un continu, no sols som X o Y, pots ser la persona més extravertida del món que si en una situació no et sents còmode… no pugues interactuar igual.

La realitat és que depenent del context ens relacionem d’una manera o una altra, i potser no és fàcil per a tu perquè et sentes jutjat, atacat i com dius exclòs. Entenc que no és fàcil relacionar-te amb X tipus d’homes en x tipus de situacions (no eres l’únic, vaja) però no hi ha res dolent en això.

Parlava en el meu amic dels estereotips que els hòmens “hauríeu de complir” i com esgota si d’alguna manera no els compleixes. Pot ser que no sentes que formes part d’eixa manera de sentir-te home, que no comparteixes la forma de relacionar-te que tenen eixe tipus d’homes. I açò no està malament.

Si volgueres canviar-ho, pots observar que habilitats socials requereixen (com es comuniquen, que diuen, de què parlen, que els agrada… pareix que estiga parlant d’un documental d’animals hahahaha) i veure si les pots adaptar a tu, apropar-te a eixos espais a poc a poc, buscant gent un pèl més afí a tu en eixos llocs i anar acompanyat d’algú en qui confies, i se senta bé allà, probablement també t’ajuda. Però “perfa”, no deixes de ser tu, perquè tu no eres el problema.

I t’has parat a pensar que potser són ells els que no sàpien relacionar-se? No, sé… pregunte.

Però bo, relacionat amb qui t’isca del nas i punt, que això és genial. <3

Anònim
Quina és la millor manera de gestionar el sentiment de soledat?
Sara García Gasent @xpsidudas, Psicòloga

Sentir-se sol… gran tema en el qual crec que un gran percentatge en algun moment de la nostra vida ens hem sentit identificats. No sé si és la millor manera i per descomptat que depén de cadascun, però espere que t’ajude.

Soledat triada, fascinant, meravellosa i si li agafes el gust, fins a divertida. Però… què passa quan et sents sol?

Crec que seria interessant diferenciar el perquè, fes-te preguntes per a veure com és la realitat en el teu entorn i així serà més fàcil adonar-nos de per què ens sentim així.

  • No tinc amics? L’entorn que tinc em fa sentir malament i aïllat?
  • Ha canviat la meua manera de veure la vida i ara no em sent igual de còmode en els ambients en els quals abans sí.

El nostre entorn pot no satisfer-nos i fer-nos sentir fora de lloc. No sempre és fàcil canviar-ho, però potser buscant enfrontar-me a contextos nous, més frescos i amb gent més afí et fa sentir més concorde al que sí que t’agrada i potser amb noves persones i activitats, un poc menys sol.

És important emfatitzar en què no sempre és fàcil trobar gent i entorns en els quals ens sentim benvinguts i pot ser que ací calga anar amb compte amb el sentiment de culpa. No sempre és fàcil, és molt dur i espere que a poc a poc, demanant ajuda a persones que et puguen introduir en nous entorns o intentant-ho tu, aconseguisques trobar suport en gent que et cuide i amb la qual gaudir.

  • Em sent sol o és que no m’estic adaptant a les meues necessitats i a les dels altres?

Potser estàs forçant situacions en les quals no et sents a gust o t’està costant unir-te i adaptar-te a les necessitats dels altres. Et recomane parlar-ho.

Per exemple: si estic bé amb els meus amics/família/parella, però no obtinc sentir-me còmode en els plans que es realitzen, i per això els evite i a conseqüència em sent sol… comenta-ho, planteja’t on si t’agradaria estar i potser entre les dues parts podeu plantejar nous escenaris on us sentiu tots més còmodes.

  • Necessite més atenció, cuidats per part de x…

Hi ha vegades que reduïm els nostres sentiments a associacions automàtiques i fem relacions entre els nostres pensaments que no sempre són reals, o les més precises. Per exemple: No em fan cas en el moment que jo vull= no em volen/cuiden, els meus amics tenen un altre pla hui i no puc fer res amb ells= estic sol. A mi m’ha passat, i crec que a tots d’alguna manera ens ha passat. Així que et recomane que faces eixe exercici i intentes trencar aquestes associacions i així buscar com podries sentir-te millor i que necessitaries de tu i dels altres.

I si necessites afecte en algun moment, pel que siga. Demana-ho.

  • Em costa gaudir del temps a soles.
  • Soc una persona que sempre estic amb gent i si passe algun temps sol em sent malament.

Com he dit abans, la soledat triada és meravellosa i et pots beneficiar molt si aprens a fer-ho. No sempre és fàcil, ja que moltes vegades tenim prejuís assignats a estar sols, aflora la inseguretat, assumim que no gaudirem tant… així que et recomane que t’exposes a poc a poc a això, i podries fer-ho amb aquests tips:

  1. Fes-ho a poc a poc i sempre associant-ho amb coses, situacions, plans que a tu et produïsquen benestar. Per ex: passar la vesprada de divendres a soles pot donar un poc de vertigen així que et recomane que busques activitats que gaudis (passar la vesprada passejant i prenent alguna cosa en una cafeteria amb un llibre, fer alguna cosa d’esport, anar a cinema i compra’t roses, això ja depén de gustos).
  2. Repeteix aquests moments moltes vegades, segurament no és la teua activitat favorita la primera vegada i fins i tot t’incomode, però si vas acostumant al teu cervell al fet que entenga que no passa res, que fer coses només pot ser “disfrutón”, a poc a poc anirà a millor.
  3. Pren tu la iniciativa, no t’esperes a no tindre pla, t’ajudarà potser a no veure-ho com que no tenies res més a fer.
  4. Desmenteix eixes associacions de manera activa quan estigues sol.
  5. I quan estigues fent coses sol, sona estrany, però fes l’esforç en algun moment a eixir de la distracció i a mirar al voltant i assenyalar que si, estàs sol i que està bé.

No sé si et servirà, espere que trobes el teu lloc, gent que et cuide i comences a gaudir de moments només per a tu <3

Anònim
Com puc millorar la meua autoestima?
Sara García Gasent @xpsidudas, Psicòloga

La teua autoestima no depén només de tu, com et miren els altres i com actuen amb tu, si et sents valorat en el teu entorn, comentaris externs, xarxes socials, els cànons de bellesa…

Però respecte a un mateix:

  • Moltes vegades eixos comentaris externs els interioritzem tant que fins ens oblidem de com ens parlem, ho normalitzem i no se’ns ocorre que podríem canviar-ho. Identifica els moments en què eixos pensaments que ens fan mal, ixen de manera automàtica i intenta desmentir-los, potser t’ajuda escriure-ho en un paper i en ser conscient d’en quin moment ha ocorregut, podríem entendre millor què és el que ens està fent mal.
  • Fes coses que et facen sentir bé, si et comportes concorde als teus valors i sents orgull és més fàcil que et veges amb “millors ulls”.
  • Exposat a situacions incòmodes en les quals segurament ixen eixos pensaments automàtics a fer-nos danys i deixa a un costat el resultat. Intenta coses i observa com ho has fet, sense jutjar-te.
  • Reflexiona sobre la teua idea de l’èxit i el fracàs.
  • Si no ho fas, no fracassaràs, però continuaràs assumint que no pots fer coses, et sentiràs estancat i pensaràs que no pots avançar, per la qual cosa la teua idea sobre tu, tampoc millorarà.

Espere que t’ajude això, cuida’t molt i que et cuiden molt <3

Anònim
Com es pot fer que una relació a distància funcione?
Sara García Gasent @xpsidudas, Psicòloga

Si en una taula al bar traiem el tema de les relacions a distància, un 80% dirien comentaris tipus: “s’ha d’estar boig per a ficar-se a una relació a distància”, “jo no podria”, ” ni de conya, això sempre acaba malament”. Llavors clar, entenc perfectament que estiguem amb por i prejuís fins i tot abans de veure’ns en una situació semblant.

No ens enganyarem, no és una situació fàcil, però no té per què acabar en una catàstrofe absoluta i pot ser que fins i tot ho passes amb èxit.

Aquestes són algunes coses que podrien ajudar al que funcione la teua relació a distància:

  • Establir quin tipus de relació teniu i voleu, aneu amb compte amb les decisions impulsives per la por a la distància. Per exemple, si voleu una relació oberta els dos, perfecte, però compte amb prendre decisions des de la por i per a evitar una ruptura.
  • Acceptar que eixes emocions estaran: la por, la incertesa, la inseguretat, la ràbia…
  • Intenta ser conscient de les teues inseguretats, parla-ho obertament, no dones coses per fet i cerca alternatives a eixos pensaments automàtics i potser la teua parella et pot ajudar a alleujar-ho.
  • Relacionat amb eixes emocions i en comptes de demonitzar-les i no deixar-nos sentir-les i culpabilitzar-nos a nosaltres o a l’altre, veurem que les pot produir i parlar-ho obertament.
  • Generar acords, és la vostra relació, intenteu protegir-vos i potser això us ajuda a alleujar aquestes emocions. La comunicació serà la clau ací, així que caldrà prioritzar-la.
    a. Pactar moments per a cridar-vos i explicar-vos coses importants: per ex. a quina hora et ve bé hui perquè ens cridem una estona?
    b. Plantejar coses que no són negociables per a vosaltres i altres en les quals ens podríem adaptar.
    c. La gelosia, la incertesa, la por de ser “substituït” per una altra persona o tindre desitjos per un altre… aquests pensaments pot ser que apareguen, però recorda. No eres substituïble perquè eres tu i la relació que teniu és vostra. Això pot ocórrer vivint en la mateixa casa o a 1000 km de distància. Confieu en el compromís que heu establit.
    d. La gelosia és normal, si intentes no pensar-ho, segurament li dones 800 voltes i et sents en més inseguretat i intentes comprovar situacions i probablement acabes hipervigilant i en ansietat amb tot el que veges, aleshores: intenta entendre que la teua inseguretat és normal i que encara que no et fa molta gràcia no et culpes i al costat d’ella intenta distraure’t amb coses que no tinga a veure amb eixa emoció ni la seua comprovació (mirar històries a l’instagram d’altres persones, etc.). No ho parles amb eixa persona a la primera oportunitat, això ho farem quan l’emoció baixe i no ens sentim tan en perill i angoixats.
  •  Comunicació i gestió de converses difícils i incòmodes:
    a. Aquestes converses millor no tindre-les per Whatsapp, probablement generen problemes de comunicació i males interpretacions.
    b. Buscar moments en els quals tots dos podeu prestar-li l’atenció que mereix.
    c. Parlar més no és parlar millor. És important tindre converses lleugeres que no tinguen a veure amb coses molt profundes sobre la relació.
    d. Dir-vos el que us voleu i tindre gestos bonics, us vindrà bé.
  •  Cites en línia, dedicar-vos temps! Per exemple: eixir a passejar i ensenyar-vos la ciutat a través de videotelefonades, veure una pel·li junts, un sopar romàntic… cuideu aquests moments.
  • Tingueu una data futura per a veure-us. Tindre una data potser alleuja el sentiment de separació.
  • Respecteu els vostres espais, tindre objectius individuals és superimportant, que no tinga a veure amb l’altre, simplement el vostre en el vostre espai. I després ja, us podeu interessar i preguntar-vos què tal ha anat.
  • I finalment, cuideu la vostra vida íntima i sexual. Llanceu-vos floretes, envieu-vos fotos dels vostres “outfits” i digueu-vos com de bé vos queda i què sexys esteu. I si us interessa, al màxim amb les converses “hothothot” o bo, cadascun amb el que se senta més còmode.

I, d’altra banda, paciència, estima i molt amor <3

Fes la teva consulta
Consultori