Blanca Trull
· 11 febrer 2025
Com qualsevol sociòleg no puc no mirar, entendre i abordar el món des d’una mirada sociològica. I com el cas de la llengua no és una exepció, hui vull parlar (breument) sobre les implicacions socials que te, com te qualsevol acte quotidià, parlar una llengua (i no altra).
El concepte de llengua inevitablement ve de la mà de nocions com l’identitat, la cohesió o la comunitat, i històricament han sigut moltes les veus que han elaborat teories interrelacionant tots estos conceptes
Hui parlarem d’algunes;
En primer lloc rescatem les idees de Bourdieu sobre el poder simbòlic, que faria referència a la capacitat d’imposar una certa visió del món com legitima i natural. La llengua seria una forma de poder simbòlic més ja que a banda de comunicar-se, mitjançant el seu ús estem defensant el valor cultural que la pròpia llengua té davant de determinats grups socials que posen en evidència el seu prestigi i adequació.
Pel que fa a Habermas, ens interessa la seua teoria sobre la comunicació com a la base de la convivència, la cohesió i la tolerància en una comunitat i, en aquest sentit, podem afirmar que compartir una mateix llengua facilita la creació d’espais de diàleg i participació així com la solidaritat entre les persones ja que afavoreix la comprensió mútua i la construcció de consensos.
Però atenció que la llengua també és personal, Anthony Giddens ens parla d’una identitat reflexiva per la qual la nostra identitat es construeix interactuant amb els altres. És per això que parlar valencià ens ajuda a entendre’ns millor a nosaltres mateixos com a part d’una comunitat amb uns valors i una història compartida.
I, per acabar, citarem a Erving Goffman i la seua idea de la llengua com a expressió del jo. Per a aquest autor, la llengua és la nostra forma de presentar-nos al món. Quan triem parlar en valencià, estem fent una declaració d’autenticitat i resistència. És un gest que diu: ‘Això som, i no tenim por de mostrar-ho.’”
*Ja un altre dia podem parlar de perquè coneguem molts més sociòlegs que sociòlogues, però la resposta és més que obvia*
Com has pogut comprovar, la llengua és un element fonamental per a la construcció de la identitat personal i col·lectiva, i per a la cohesió de la comunitat, i quan triem una llengua estem fent molt més que parlar-la. Amb el seu ús enfortim els vincles que ens uneixen a tots els seus parlats i ens posem de manifest la nostra presència en un món que, de sovint, pretén invisibilitzar-nos. Parlant valencià no només mantenim viva una llengua, sinó que ens mantenim fidels a qui som i qui voler ser, no ho oblides!
@elmood.zip Per què parlem una llengua i no una altra? @akablanktrll ens ho conta.
