Gerta Pohorylle, que va utilitzar el pseudònim de Gerda Taro per a dur a terme la seva carrera professional, va ser la primera fotoperiodista de guerra. Va néixer a Stuttgart, Alemania, dins una família d’origen jueu i polac i més endavant, es va mudar a París, on es va començar a interessar per l’activisme polític contra el nazisme.  

Ella i la seva parella, Endre Friedmann, conegut com a Robert Capa, van ser fotoperiodistes professionals de guerra que juntament van treballar sota el nom de Capa, per tant és difícil identificar les fotografies de cada un. Van decidir adoptar aquest nom perquè les fotografies fossin valorades si es creia que eren fetes per un fotògraf estatunidenc i per això van invertir en aquest personatge fictici arribat dels Estats Units a Europa, per poder cobrar més. 

Al 1936 va començar la Guerra Civil espanyola, es va traslladar a Espanya amb Capa. Malauradament va morir mentre cobria la Batalla de Brunete, atropellada per un tanc republicà. 

Per començar tenim aquestes dues fotografies que va fer durant el funeral del general Lukacs a València, el 16 de juny de 1937. 

Va ser pionera del fotoperiodisme modern, veiem la cruesa del que es vivia en les seves mirades.  

Aquesta és una de les fotografies més famoses, l’entrenament d’una miliciana a la platja, que d’alguna manera simbolitza la dona antifeixista.  

A continuació tenim la fotografia d’un nen menjant sopa. El que Taro buscava era canviar les decisions polítiques a través de les seves fotografies tant del front com la població. Es centrava en els nens, dones i famílies tot i no deixar enrere la guerra i el front.  Com aquestes, en va fer moltíssimes més, si busqueu trobareu mil fotografies que són realment espectaculars. 

 Per acabar, us deixo aquí una imatge de Gerda Taro i Robert Capa, dit així com més coneguts eren.