Li done un glop (amb la meua palleta de cartó) al meu café amb llet de soja (en got reutilitzable). Quan acabe d’escriure aquest article tal volta encara quede café. La palleta, molt probablement, s’haurà desintegrat. La reacció instantània de moltes seria posar un tweet queixant-se de les palletes de cartó. Jo no ho faré. 

En uns dies serà l’aniversari d’una de les meues millors amigues. Farem festa de disfresses. Oh… com de bé quedaria un poc de purpurina per enllestir el maquillatge que em vull fer. Hauré de córrer al basar, perquè ja saps, també l’estan prohibint. O no. Millor sense purpurina.

Palletes, purpurina, plats i gots de plàstic, envasos, bastonets de les orelles… Molta gent es pregunta si realment és necessari deixar de vendre’ls. Molta gent opina moltes coses des que van dir que els prohibirien. Molta gent diu que l’avió privat de la Taylor Swift contamina més que un potet de purpurina. I els entenc. Tant de bo la Taylor viatjara en Renfe com tu i com jo. Tant de bo, de veritat. Res em faria més feliç. 

aa pero soy yo la que tiene que joderse y tomar pajitas de cartón https://t.co/emLtdOJqOq

— tatiana (@90SKILLU4) December 19, 2023

Ja fa temps que la Unió Europea va prohibir la venda de productes de plàstic d’un sol ús, els anomenats “d’usar i llençar”. Els motius? Molts i molt lògics, però per abreviar només et donaré unes dades. En 2018 a Espanya es consumien 13 milions de palletes de plàstic al dia. AL DIA. El rècord d’Europa. La seua esperança de vida és d’uns minuts, el que tardes a beure la Coca-Cola, però necessita 500 anys per degradar-se. 500 ANYS. Més del 60% del fem que es troba en els oceans i els mars són plàstics d’un sol ús. És que ningú pensa en les tortugues? 

Espere que després d’aquestes dades entengues que, en el fons, val la pena beure de pressa la Coca-Cola per evitar que la palleta es desintegre. I si et fa molta ràbia, doncs, mira, més val que la demanes sense palleta.

“D’acord, això dels plàstics ho entenc… però, tia, la purpurina?” “La vida és massa trista sense purpurina…” “Si ens lleven la purpurina, què ens queda?”. Una marabunta de “Vecinas Rubias” va conquerir les xarxes el dia que la Unió Europea va dir “prou” a la purpurina, centenars de milers de defensors del “brilli-brilli” van esclatar indignats. És que ningú pensa en els millennials? 

Que es eso de que van a prohibir la purpurina? Que es la vida sin purpurina?

— telis (@Estela_rd) October 12, 2023

Els motius d’aquesta altra prohibició? Exacte. Molts i molt lògics. Cada any arriben als oceans més de 8 milions de residus plàstics. 8 MILIONS. Molts d’aquests residus són pràcticament invisibles per als humans: són els anomenats microplàstics. Sense adonar-se’n, els animals marins els ingereixen i sense adonar-te’n, tu, te’ls acabes menjant. Coses de la vida i de la cadena alimentària. Mola la purpurina, però no tant com per a menjar-te-la, supose. Els científics encara no tenen clar quines són les conseqüències dels microplàstics en l’ésser humà. Jo, sense tenir massa idea de ciència, imagine que no seran molt positives. 

Encara em queda mig café i, efectivament, la palleta de cartó quasi no es manté recta. Quina ràbia. Crec que a la pròxima beuré directament del got (reutilitzable)… pareix que paga la pena.

FONTS

• Greenpeace
• National Geographic