Paula Lerín
@paulalerinm
“El que un dia havia somiat, ara l’hem aconseguit. Escrivim la història que està per vindre”. Així explicava la cantant valenciana Elena Farga el sentiment de totes les xiquetes i dones fanàtiques de l’esport que hem crescut sense referents femenins en la seua cançó del Mundial. L’esport és per a tots, sense etiquetes. Però amb l’etiqueta de femení fem valdre tot el treball d’unes esportistes que sistemàticament han estat infravalorades, silenciades i maltractades i que, malgrat tot, han continuat. Gràcies a la lluita de moltes generacions que persistiren per fer el que més els agradava, ara és el moment d’elles. El 2023 ha sigut l’any de l’esport femení valencià. I tu, on estaves quan les esportistes valencianes van signar els seus millors resultats?
En Würzburg (Salamanca), Valencia Basket va escriure un capítol més en la seua història. L’equip taronja va aconseguir la seua primera Lliga contra el seu gran rival dels últims anys. I a la tercera fou la vençuda. Per fi, l’equip valencià tenia el seu títol de Lliga amb una remuntada colossal de l’equip de Rubén Burgos, que va superar Perfumerías Avenida en un últim quart d’infart sota la direcció de Cristina Ouviña i Raquel Carrera.
Però l’equip valencià volia més i tenia la possibilitat de fer un doblet. Davant tornaria a tindre Perfumerias Avenida en la final de la Supercopa d’Espanya. I Valencia Basket no va fallar. A la Lliga van sumar-li la Supercopa, el quint títol des que van ascendir a la màxima categoria en 2018. Eurocopa 2021, Supercopa d’Espanya 2021, Supercopa d’Europa 2021, Lliga 2023 i Supercopa d’Espanya 2023. Un èxit meravellós.
La surfista és tot un exemple de superació. A Mireia Cabañes li van detectar amb set anys un sarcoma de Ewing, un càncer ossi que va obligar a amputar-li la cama esquerra i a practicar-li una rotoplàstia de Van Ness.
En aquesta cirurgia li van tallar l’extremitat des del fèmur i li van reimplantar la resta de la cama, des del genoll fins al peu, però a l’inrevés, de manera que el genoll fa funció de maluc i el peu de genoll, i, malgrat el dolor crònic que pateix, Cabañes ha aprés a gestionar-lo i conviure amb ell. La surfista valenciana va guanyar l’or a l’Europeu de parasurf malgrat tindre el supraespinós trencat.
En Austràlia i Nova Zelanda, les valencianes Ivana Andrés i Enith Salón van aconseguir la primera estrela de la selecció. La central d’Aielo de Malferit i la portera de Montcada formaren part de les 23 convocades que van aconseguir tocar el cel en els antípodes.
A milers i milers de kilòmetres, la selecció va guanyar a Anglaterra i es va convertir en campiona del món capitanejada per Ivana, que va ser l’encarregada d’alçar la Copa. Un triomf no sols esportiu, sinó col·lectiu i social. Ara, les xiquetes volen ser com elles i esgoten entrades allà per on van. Per a tancar un any d’ensomni, la selecció ha pujat al lloc número u del rànquing mundial per primera vegada en la seua història i estan a un partit de classificar-se als seus primers Jocs Olímpics.
En el circuit de Las Americas, en el mateix traçat que la Fórmula 1 i sota l’atenta mirada de pilots com Lewis Hamilton, Marta García es va fer gran. L’alacantina ha escrit el seu nom en la història de l’automobilisme convertint-se en la primera campiona de la F1 Academy, una categoria formativa creada per l’F1 amb l’objectiu de potenciar a les dones pilots.
Marta García, que va ser l’última a incorporar-se a la nova competició, es va acabar convertint en la primera a travessar la línia de meta. Malgrat que és una disciplina masculinitzada, des de ben xicoteta va tindre molt clar que volia passar la seua vida sota un cotxe i ha convertit la seua passió en el seu ofici. Ara, el següent desafiament de la de Dénia és debutar en 2024 en la FRECA, categoria intermèdia i mixta entre la F3 i la F1 Academy.
L’equip entrenat per l’alacantina Alejandra Quereda va fer vibrar a tots els aficionats a aquest esport tan bonic. El Mundial de gimnàstica rítmica es va celebrar a València i l’equip tenia en les seues files a Mireia Martínez i Patricia Pérez Fos, de la Pobla de Vallbona i Sueca, respectivament, que van aconseguir el bronze en la general per segon any consecutiu i van guanyar la plata en la final de 5 cércols.
Polina Berezina, nascuda a Moscou, però nacionalitzada i que viu Guardamar del Segura va obtenir la classificació per als jocs Olímpics de París 2024. Tres gimnastes valencianes hi estaran a París.
La valenciana Nagore Folgado va tornar a superar-se. Amb el seu guia Javier Zaplana, es va penjar el bronze en la prova de 100 metres llisos, classe T12 de cecs, en el Mundial d’atletisme paralímpic de París.
Nagore, de 19 anys i vigent campiona d’Europa de la distància en aquesta categoria, va accedir a la final amb el quart millor temps de les quatre finalistes i en l’última carrera va aconseguir parar el crono al costat del seu guia en 12.66, marca personal. Ja està preparada per als Jocs Paralímpics.
