@elmood.zip

El 28 de juny vam celebrar l’orgull a València! 🏳️‍🌈 Saps per què hi hagué dues manifestacions? 🤔 I per què hi hagué una part silenciosa? 🤫 Troba més info sobre els esdeveniments que van omplir els nostres carrers de colors a l’article de la nostra pàgina web (enllaç a la bio) El Mood també forma part de la resistència! 🌈

♬ original sound – EL MOOD

El 28 de juny vam celebrar a València el dia de l’orgull del col·lectiu LGTB+. La ciutat va vestir als seus carrers dels colors de l’arc de sant Martí. Tot i que aquest any no va rebre una bona acollida per part de l’ajuntament, la resta d’organitzacions es van bolcar per fer que València continuara mostrant i reivindicant la diversitat que la caracteritza.

Lambda amb altres organitzacions i partits polítics van començar la manifestació a les 19:30 h al Pont de l’exposició, sota el lema «Pels nostres drets, Orgull i resistència». 

«En un moment de regressió de drets hem de mostrar-nos unides per a fer front a les polítiques reaccionàries que volen retornar-nos al passat», declarà dies abans Fran Fernández, coordinador general de Lambda.

D’altra banda, l’Orgull crític va iniciar-la des del CIE Sapadors. Al seu manifest van destacar la importància de la interseccionalitat «No donem suport a un moviment transmaricabibbollo que no siga interseccional i que es ven per tan poc». Aquest fou un dels motius pels quals es van convocar dues manifestacions. Segons l’Orgull crític «la directiva de Lambda s’aprofita de la lluita LGTBI per fer negocis i aconseguir favoritismes institucionals». Per tant, consideren necessària una manifestació amb arrels anticapitalistes.

A més, van reivindicar el treball sexual com a treball, una llei trans que no tracte a les persones trans com a malaltes, la memòria migrant i es va defensar que una part de la manifestació fora silenciosa per generar un espai segur per a les persones neurodivergents.

Com deia Emma Goldman, «si no es pot ballar, aquesta no és la meua revolució». La manifestació va tindre dansades, dolçaines, batucades i traques, perquè la cultura, com l’orgull, també és diversa. Alguns dels càntics que es van sentir a la manifestació van ser «Ni marikes sense cases, ni cases sense marikes», «La diversitat no es pot erradicar» i «La vida és massa curta per a ser hetero».

Per concloure, podem dir que la manifestació d’aquest any va trobar la revolució en la resistència: enfront de l’exclusió, València encara respon.