Maria Adrover
@mariaadrover18
Aquesta setmana aterra finalment la tercera edició del recentment rescatat festival de Benidorm amb una semifinal dimarts, una dijous i la gran final de dissabte, on coneixerem finalment el representant espanyol per al festival de la cançó europea. Per això, entrarem fins la cuina del Benidorm Fest per saber on posar l’ull de cara a la segona millor setmana de l’any ;).
Pel que fa als mestres de cerimònies de la nit, veim com RTVE aposta altra vegada per la seva cantera i col·loca a dos dels seus perfils corporatius: Marc Calderó (Hablando claro) i Ana Prada (España Directo).
Tot i així, però, entra saba nova al festival de la mà de Ruth Lorenzo. La cantant que representava Espanya al propi festival l’any 2014 amb “Dancing in the rain”, recull ara el testimoni d’Alaska i Monica Naranjo capitanejant les gales.
Inés Hernand, qui abans formava part del trio conductor, passa ara a presentar la prèvia, Benidorm Calling, juntament amb Jordi Cruz (el bo).
Les apostes de pagament no només afecten als esports, i és que els gays&girls tampoc no es salven del clàssic escrutini d’interessos en forma de llista dinàmica. Les enquestes d’aquest Benidorm Fest han estat inusitadament vives fins a l’últim moment, i es que la setmana del festival ha arrancat amb un gir sobtat. La llista, que abans encapçalava Sofia Coll, ara la reina St Pedro amb el seu “Dos extraños”.
St Pedro és el nét preferit de les padrines d’Espanya. El seu bolero a quartet de cordes ja es preveu que posi soft a propis i externs (que diria José María Iñigo). La delicadesa i la pulcritud d’aquest tema ha posat l’ull finalment a un savoir faire de la música canària que no havíem vist i l’ha catapultat fins als primers llocs a les apostes i sondeigs, on es presenta com un clar favorit per emportar-se el micròfon de vidre.
Molt de prop, però, el segueix Sofia Coll, una catalana amb un single trilingüe (català, castellà i anglès). El seu “Here to stay” és un tema potent d’aquells que la gent associa al festival. Beu directament del dance-pop de Fangoria, ja que un dels compositors del tema és el propi Nacho Canut, integrant d’aquesta dupla juntament amb Alaska.
Un altre dels cavalls guanyadors d’aquesta edició és Nebulossa, amb la seva cançó “Zorra”, que reivindica les dones. El videoclip, que recull el major nombre de streams, es va viralitzar per el cosplay de Manuela Trasobares, coneguda al País Valencià per ser, a banda de cantant, pintora i artista fallera, la primera política transgènere d’Espanya. El tema és molt Rigoberta Bandini, desenfadat, ballable i amb el poder del relat de la seva part.
El tercer lloc en aquesta llista de favorits se l’emporta Almacor, una mescla molt actual entre Rauw Alejandro, Feid i Bad Bunny. De totes les candidatures és, sense cap dubte, la més representativa del top 50 viral espanyol a les plataformes de streaming. A falta de veure com la porten damunt l’escenari, “Brillos Platino” és la cançó més televotable de les setze.
Finalment cal mencionar a Angy. La que fora actriu de Física o Química ens presenta un tema anomenat “Ahora sé quién soy” que parla de la seva pròpia experiència de superació. Aquest tema s’avança com a favorit d’un jurat internacional obnubilat pels sons nòrdics, però perd punts amb el públic espanyol que tenia ànsies de veure una Angy dosmilera fan d’Avril Lavigne. Al final l’artista ha crescut i s’ha apropat a un so molt ballable, comercial i que sona molt suec (bàsicament perquè està composat per suecs).
Marlena – “Amor de verano”
Titllada de “canción chicle” per part del públic, Marlena presenta un tema que supura estiu pels quatre costats. La cançó neix com a preludi del seu anterior single “Red Flags” i comparteix amb aquest el “dulce” bollodrama que ha catapultat al duo lèsbic a la viralitat.
Miss Cafeína – “Bla Bla Bla”
Les nines indie es veuen finalment representades a la capital alacantina. Un grup consolidat que no ve a publicitar-se, sinó a demostrar qui és. Miss cafeïna, tot i així, no ens ofereix l’indie tradicional de “Mira como vuelo”, en canvi, prenen un caire més modern i “actual”.
Lérica – ‘Astronauta’
Lérica és, resumidament, la representació de si el festival de Cadis l’organitzés Avicii. Abandonen lleugerament l’ambient totalment festiu que els caracteritzen per donar-li més gas amb una instrumental més tecno-pop.
Noan – ‘Te echo de -‘
Noan, segons la premsa eurovisiva és l’exemple perfecte per explicar el concepte de Dark Horse: una cançó que es presenta a les portes del festival sense destacar, però que al final sorprèn. És Mood 😉 Alvaro de Luna i David Fernández, un tipus de música pop-rock espanyola que té molts de fans.
Mantra – ‘Me vas a ver’
El que fos antic membre d’Auryn, Carlos Marco, s’apunta a aquest trio amb una cançó model de Cadena 100. Com molt encertadament diuen els companys d’Euromovidas si Marlena seria ma cançó d’Estrella Damm, Mantra és la de la volta ciclista a Espanya.
María Peláe – ‘Remitente’
Pels qui seguien Eurovisió la participació de María Pelae per Espanya era una de les més esperades. Ens porta una cançó difícil d’escoltar per com de cruenta és. El cunyadisme eurovisiu dirà que les similituds amb l’”Eaea” de Blanca Paloma li pot jugar una mala passada.
Dellacruz – ‘Beso en la mañana’
Composada juntament amb Famous, qui l’any passat es quedava en les semis del BF, Dellacruz defensa que en la posada en escena vol deixar de ser el típic tio amarrat tassó en mà a la barra de la discoteca i arriscar-se damunt l’escenari, però sense perdre “la seva essència” en excés.
Jorge González – ‘Caliente’
El cantant que sortia d’Operación Triunfo ara vol ser el nou Ricky Martin espanyol. Un tema de tambors i “fuego fuego” que sona molt a paròdia de l’espanyol caribeny. Darrerament s’han viralitzat unes declaracions seves al podcast de Malbert (“Querido Hater”) on assegurava que ell era l’únic que duia el que s’esperava d’Espanya dins Europa. A falta de veure com ho defensa en directe, que serà un pilar fonamental per al tema, és evident que el suport internacional és molt diferent del nacional.
Yoly Saa – ‘No se me olvida’
Ella és la nina indie que explicàvem amb Miss Cafeína. Ella beu ara de Carmen Boza i Vetusta Morla, però ha modernitzat una íntima balada d’autor a través sobretot d’una percussió més èpica i potent.
Roger Padrós – ‘El temps’
La quota catalana de l’edició no les té totes per arribar a la final del Benidorm Fest. La balada pop que presenta de forma molt minimalista és carn de disc de la Marató i ens fara plorar fàcilment ja que parla de l’amor dels pares i els padrins, aquells que es dediquen el temps de tota una vida.
Quique Niza – ‘Prisionero’
El més jovenet de l’edició, i amb poquíssima trajectòria musical, però dels que més compromès està amb portar un concepte escenogràfic potent al festival. Una balada pop-rock que parla del ser presoner d’un mateix.
Pots seguir el Benidorm Fest dimarts, dijous i dissabte a partir de les 22:50 als canals de RTVE.
