Maria Sala
@mariascook
Sabeu eixe muntó que trobes a un cantó de la peixateria, que s’utilitza per a fer caldo i que és “tan barat”? Sí, parle de la morralla. Una acumulació de peixets, algunes gambes menudes i de vegades galeres mig buides. Aquest muntonet de peix es fa servir principalment per a fer els caldos dels arrossos o la fideuà, es bull amb un poc de llorer, algunes verdures i s’extrau tot el suc i sabor possible. Finalment, es tira al fem, perquè ja no val per a res, s’ha quedat buit i sense carn en l’interior.
Sembla que la morralla no és l’única que ho dona tot de si per a acabar al fem. El món de l’hostaleria sempre ha sigut una feina sacrificada, estressant. Després de molts anys, pràcticament cap contracte en regla, milers d’hores mal pagades, i pràcticament zero hores cotitzades, el treball sembla massa dur i les expectatives de futur són mínimes.
Guy Standing, va publicar un llibre anomenat “El Precariado, una nueva clase social”, en la que definia aquest terme com una classe social global, consistent en “centenars de milions de persones sense un ancoratge estable en el seu treball”, és a dir, persones mancades d’algunes de les set formes de seguretat relacionada amb el treball: seguretat en el mercat laboral, en l’ocupació, en el lloc de treball, en la reproducció d’activitats, en la seguretat dels ingressos i en la seguretat de representació.
Explicat d’altra manera; qui de vosaltres ha treballat a jornada completa i no ha arribat a final de mes?, qui ha de compartir pis amb 3 persones?, qui ha treballat a jornada parcial i no li ha donat ni per a pagar el lloguer?
L’hostaleria sempre s’ha vist des de certs sectors com un treball transitori, per a eixir del pas. Però independentment de la valoració personal, aquest sector és un dels que més ingressos aporta a les arques públiques i al mateix moment un sector amb una legislació molt ambigua i amb poca regulació. Encara que fa poc menys d’un any circula la mítica frase de: “els cambrers i cuiners no volen treballar” en boca d’empresaris hostalers.
En el compte d’Instagram @soycamarero, s’exposen converses entre treballadors i empresaris on es mostra clarament el tracte inhuma que reben molts companys del sector.
En un càlcul simple, el salari mínim espanyol actualment es troba en 1.080 € (en 14 pagues a 40 hores setmanals), i en aquest cas s’està oferint 1.300 € per 65 hores. Si fem una regla de tres, el sou correcte que hauria de percebre aquesta persona seria de 1.755 € mensuals. Malauradament, aquest no es tracta d’un cas aïllat, es tracta d’un problema generalitzat on els empresaris no es dediquen ni a comprovar quin és el salari mínim que ha de rebre un treballador o simplement no el volen oferir i, per tant, moltes persones no estan disposades a treballar baix aquestes condicions.
“Una regulació del sector i una millora de les condicions laborals i la conciliació és clau per a potenciar la reincorporació dels treballadors en el sector. A més de fer-lo atractiu i no sols un treball transitori” remarca Adela Vidal, cambrera i treballadora del sector des de fa més de deu anys. “Les perspectives de futur per a la meua generació i per a les generacions futures són ben complicades i més si vols dedicar-te al món de l’hostaleria. Volem una regulació decent i que no es veja com un sector de segona, sinó com un dels més importants per a l’economia”.
L’hostaleria, aquest sector que sobreviu al pas del temps, però que no millora en matèria de regulacions i lleis, on els seus treballadors han dit prou, dona lloc a una reflexió. No hi ha prou treballadors o no n’hi ha prou garanties per a treballar en condicions dignes?
